Educació i Tic. relació família- escola

   Aquest tema versa sobre la relació família-escola des de la vesant de les Tic. si aquesta relació ja es complexa de per si, el tema de les Tic encara afegeix més complexitat.

   El desenvolupament de la relació família-escola és important des del punt de vista de la coherència educativa, ambdues comparteixen un mateix objectiu: l’educació de l’infant però aqyest pot trobar contradiccions entre el que rep de cada un d'aquest microsistemes (Brofembrener 2006). Per tant, és absolutament necessari que l'escola obri canals de comunicació amb les famílies com a primer pas per a la seva participació la qual, amb el temps, hauria d'esdevenir en una autèntica col·laboració . A més d'una actitud oberta cap a les idees i propostes que ens puguin arribar des de les famílies, l'escola ha de proporcionar els canals per a que la comunicació sigui fructífera. Les Tic són una bona eina per a mantenir aquest canals  oberts: blocs, correu electrònic i SMS són els mes utilitzats actualment. A primer ja parlava de la dificultat de conciliar vida familiar i vida laboral, enllaç dificultats que no han minvat, però el que no coneixia era que les tecnologies proporcionen més oportunitats d'estar en contacte amb l'escola, permetent aquesta relació, encara que no sempre sigui des del món presencial.

   Així mateix, encara és lluny el moment en que les famílies en general vegin en les Tic una autèntica eina que pot transformar l'educació,  es veu en elles, a més d'una eina de comunicació, una eina per a l'oci, però no per a la construcció de coneixement.

   A més i més, el que trobem és, que per part de moltes famílies, el que hi ha es por. En molts cassos, ens trobem davant una bretxa generacional que dificulta l'aprenentatge d'un bon ús de les Tic per part dels infants, els quals són natius digitals i solen manejar aquestes eines millor que els seus pares. Els pares haurien de promoure el sentit crític per facilitar l’aprenentatge de la gestió de la informació, però el que fan és tenir una actitud a la defensiva i prohibir el seu ús, tasca inútil, és posar portes al camp, o sinó, diguem que miren cap a un altra costat, actitud que tampoc és l'adequada en l'educació dels infants, els quals no haurien de passar un elevat nombre d'hores davant les pantalles amb les que poden accedir a tot tipus de continguts, molts d'ells no adequats per a ells. Són els adults els que haurien de guiar a l’hora de triar els continguts i gestionar el temps d’ús de les diferents tecnologies de les que es disposen.

   Així, el trobo és que la  l'escola pot esdevenir un agent de canvi pel que fa a aquest tema i posar en marxa propostes per a apropar les Tic a les famílies. Els beneficis, d'un millor coneixement d'aquestes i del seu ús adequat, seran la repercussió positiva que obtindrem en l'educació dels infants. A través d’AMIPAS i escoles de pares, per exemple, es poden  dur a terme moltes propostes encaminades cap a aquesta finalitat. Deixaré un vídeo de Cesar Coll on parla d'aquesta temàtica i que em sembla molt interessant.

    Així mateix, a més i més, no hem d’oblidar que l’escola té també la funció d’eliminar els efectes de la bretxa digital que aprofundeixen les desigualtats socials, no hem d’oblidar que encara hi ha famílies que no disposen de connexió a Internet o de tecnologia per a accedir al seu ús, D’aquesta manera, en la meva opinió, l’escola té una doble funció: possibilitar l’accés a la tecnologia als alumnes i contribuir a l’alfabetització digital de les famílies. Les lectures d’aquest tema, el mapa conceptual amb les idees principals encapçala aquesta entrada, han fet adonar-me de la importància d’aquesta última funció i de que contribuir a l’alfabetització de les famílies és contribuir a l’alfabetització de tota la societat.  Les lectures d’aquest tema han fet adonar-me de la importància d’aquesta última funció i de que contribuir a l’alfabetització de les famílies és contribuir a l’alfabetització de tota la societat, a formar “ciutadans digitals” com es diu al següent article de la revista Universo UP enllaç.

Les Tic a l'aula d'Educació Infantil

   Aquesta setmana hem estat reflexionant sobre lectures que tenen a veure amb l'aplicació de les Tic a Educació infantil.

   En el Pròleg de Jordi Adell  del llibre EXPERIENCIAS EDUCATIVAS EN LAS AULAS DEL SIGLO XXI INNOVACIÓN CON TIC. Coordinadors: José Hernández Ortega, Massimo Pennesi Fruscio, Diego Sobrino López, Azucena Vázquez Gutiérrez, `podem llegir: “  la mayoría (es refereix als docents) comparte una visión constructivista social y construccionista del aprendizaje y la convicción de que para vivir en este mundo cambiante y complejo es necesario desarrollar múltiples alfabetizaciones y competencias y que se aprende haciendo, hablando y reflexionando, elaborando cooperativamente artefactos culturales que integren múltiples fuentes de información, códigos y lenguajes diversos y herramientas variadas” i més endavant  “de hecho comienzan a proliferar actividades colaborativas en las que profesorado y estudiantado de diversos centros trabajan juntos en pos de objetivos comunes gracias a la tecnología. Nuestro claustro ahora es el mundo” 

   O sigui que les Tic possibiliten que es posin en contacte mestres que d’un altra manera tal vegada no tindrien possibilitats de fer ho per compartir i expandir el seu propi aprenentatge. Les Tic no introdueixen canvis per si soles, al final es tracta d’un d’un canvi metodològic, de començar a treballar d’un altra manera però possibiliten que els canvis es propaguin d’una manera molt més ràpida.

   Per la meva part, estic mentalitzada  de que és necessari incorporar les possibilitats que ofereixen les Tic a tots els trams educatius i  convençuda de que és necessari treballar d’un altra manera, innovar, que les Tic ofereixen enormes possibilitats al respecte i m’he passat els últims mesos preguntant-me com fer-ho, com incorporar-les a l’Educació Infantil, buscant exemples. A l’última entrada deia que volia veure com es fa.

   A través d’aquestes lectures, he vist que la resposta final és que no trobaré resposta, que finalment la qüestió és que es tracta d’arribar a inventar la meva pròpia manera de fer. He pogut adonar-me’n d’aquest fet al veure les fases d’integració de les Tics, mapa conceptual ACOT:

m’ha permès veure que les preguntes que m’estic fent, tenen a veure amb la tercera fase, amb la integració de l’ús de les Tics en el Currículum. En aquest punt deixaré un enllaç al meu bloc de primer on  analitzava el Currículum d’Educació Infantil. En aquell moment, ni tan sols em plantejava l’ús de les Tics per a aquesta etapa, estava tot just a la primera fase, aprenent a manejar les possibilitats tecnològiques que se m’oferien. A on hauria d'arribar és a una integració de continguts, pràctica pedagogica i ús de les Tic a la manera de com s’il·lustra  a la imatge segúent:

   De totes maneres, si que sé que necessito veure una mica “com es fa” per part d’altres mestres, Al llarg d’aquest trimestre he anat buscant i trobant  informació de com treballar les tics a l’aula, de fet, jo vaig penjar la proposta d’Asorey i Jesus Gil a la següent entrada enllaç d’aquest bloc. Deixaré un altra enllaç amb interessants propostes de treball. També he pogut veure que estudiants de tot el país estant fent el mateix que naltrus, utilitzant les Tics i reflexionant sobre el seu ús i les seves possibilitats per a l’innovació, o sigui, que els mestres que s’estan formant en l’actualitat haurien de ser agents d’una necessària  transformació de la pràctica educativa. Deixaré un exemple del que fan altres estudiants sobre aquesta temàtica; 

                           

 Finalment dir que sé que encara em queda camí per recórrer, però espero poder contribuir a aquest canvi durant l'exercici de la professió per a la que m'estic formant.