Aquest tema versa sobre la relació família-escola
des de la vesant de les Tic. si aquesta relació ja es complexa de per si, el
tema de les Tic encara afegeix més complexitat.
El desenvolupament de la
relació família-escola és important des del punt de vista de la coherència
educativa, ambdues comparteixen un mateix objectiu: l’educació de l’infant però
aqyest pot trobar contradiccions entre el que rep de cada un d'aquest
microsistemes (Brofembrener 2006). Per tant, és absolutament necessari que
l'escola obri canals de comunicació amb les famílies com a primer pas per a la
seva participació la qual, amb el temps, hauria d'esdevenir en una autèntica
col·laboració . A més d'una actitud oberta cap a les idees i propostes que ens
puguin arribar des de les famílies, l'escola ha de proporcionar els canals per
a que la comunicació sigui fructífera. Les Tic són una bona eina per a mantenir
aquest canals oberts: blocs, correu electrònic i SMS són els mes utilitzats
actualment. A primer ja parlava de la dificultat de conciliar vida familiar i vida laboral, enllaç dificultats que no han minvat, però el que no coneixia era que les tecnologies proporcionen més oportunitats d'estar en contacte amb l'escola, permetent aquesta relació, encara que no sempre sigui des del món presencial.
Així mateix, encara és lluny
el moment en que les famílies en general vegin en les Tic una autèntica eina
que pot transformar l'educació, es veu en elles, a més d'una eina de
comunicació, una eina per a l'oci, però no per a la construcció de coneixement.
A més i més, el que trobem és, que per
part de moltes famílies, el que hi ha es por. En molts cassos, ens trobem
davant una bretxa generacional que dificulta l'aprenentatge d'un bon ús de les
Tic per part dels infants, els quals són natius digitals i solen manejar
aquestes eines millor que els seus pares. Els pares haurien de promoure el sentit
crític per facilitar l’aprenentatge de la gestió de la informació, però el que
fan és tenir una actitud a la defensiva i prohibir el seu ús, tasca inútil, és
posar portes al camp, o sinó, diguem que miren cap a un altra costat, actitud
que tampoc és l'adequada en l'educació dels infants, els quals no haurien de
passar un elevat nombre d'hores davant les pantalles amb les que poden accedir
a tot tipus de continguts, molts d'ells no adequats per a ells. Són els adults
els que haurien de guiar a l’hora de triar els continguts i gestionar el temps
d’ús de les diferents tecnologies de les que es disposen.
Així, el trobo és que la l'escola pot esdevenir un agent de canvi pel
que fa a aquest tema i posar en marxa propostes per a apropar les Tic a les
famílies. Els beneficis, d'un millor coneixement d'aquestes i del seu ús
adequat, seran la repercussió positiva que obtindrem en l'educació dels infants.
A través d’AMIPAS i escoles de pares, per exemple, es poden dur a terme moltes propostes encaminades cap
a aquesta finalitat. Deixaré un vídeo de Cesar Coll on parla d'aquesta temàtica i que em sembla molt interessant.
Així mateix, a més i més, no hem d’oblidar
que l’escola té també la funció d’eliminar els efectes de la bretxa digital que
aprofundeixen les desigualtats socials, no hem d’oblidar que encara hi ha
famílies que no disposen de connexió a Internet o de tecnologia per a accedir
al seu ús, D’aquesta manera, en la meva opinió, l’escola té una doble funció:
possibilitar l’accés a la tecnologia als alumnes i contribuir a l’alfabetització
digital de les famílies. Les lectures d’aquest tema, el mapa conceptual amb les idees principals encapçala aquesta entrada, han fet adonar-me de la
importància d’aquesta última funció i de que contribuir a l’alfabetització de les
famílies és contribuir a l’alfabetització de tota la societat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada