divendres, 7 de novembre del 2014

POSSIBILITATS I LIMITACIONS DEL SOFTWARE EDUCATIU

  
Software infantil,  possibilitats educatives.

   Les dos lectures bàsiques d’aquesta setmana han estat Algunas consideraciones en torno al software para Educación infantil  de Santos Urbina i Procedimiento básico para el diseño y producción de un miltimedia edcucativo, de Jesús Valverde. Multimedia segons aquest últim és “un sistema que ha de ser capaç de mostrar, produir y/o emmagatzemar informació textual, sonora i audiovisual d’un mode integrat.” Si la distribució d’aquest tipus de material es dona a través d’Internet es diu “multimedia distribuït”. Aquest autor ens diu que molt vinculat al concepte de multimedia trobem el concepte d’interactivitat: l’usuari ha de tenir algun tipus de control sobre la maquina. Així l’usuari esdevé actiu, constructor del seu propi coneixement, front a un usuari passiu que només descodifica informació.

     L’anterior és així gracies a que l’usuari es troba davant un hipertext: blocs de text connectats entre si per nexes que li permeten seguir el seu propi itinerari, si a més de text es poden trobar gràfics, fotografies, vídeos, etc. parlaríem de hipemedia, que ofereix les possibilitats tecnològiques multimèdia, però afegint complexitat i oferint més possibilitats de navegació amb més control per part de l’usuari entre els nodos o unitats de informació bàsica.

   Així trobem que aquestes són les possibilitats actuals del hardwarre (ordenadors i altres dispositius que permeten reproduir, crear o enregistrar imatges i sons)  que permeten crear software (aplicacions o programes) dirigits a usuaris de tot tipus. A nosaltres ens interessa el que es crea per al públic infantil, sobre tot el que pretén ser educatiu.

 Segons Santos Urbina el software infantil ha de ser adaptable a diferents nivells de desenvolupament, això no significa que basta en indicar que un programa o una aplicació va dirigida a nens d’entre 2 i 8 anys, sinó que s’han de tenir en compte les fases de desenvolupament de l’infant i la seva gradualitat a l’hora d’introduir diferents nivells de dificultat.

   Un altre aspecte important a consoderar, és que no es pot oblida tenir una visió integral d’aquest desenvolupament, d’altra manera ens podem trobar que un programa és adequat cognitivament per a l’edat a la  qual va dirigit i no ser-ho a niell motriu, per mor d una barra de botons massa inestable o que aquests tinguin una mida massa petita.

    D’acord amb aquets autor, també s’ha de considerar com es tracta l’error. Tenint en compte el petit llindar de frustració dels més petits, és millor un programa motivador, que després de dos intents infructuosos doni la resposta correcta, a un altra que acabi fent que l’infant abandoni definitivament el seguir-ho intentant davant un “Malament, ho has fet molt malament”.

  Quant a l’ús del llenguatge, aquest programes corren el perill de promoure l’estandardització lingüística al no tenir en compte les varietats dialectals o la seva manca per tot el contrari, donat que només es pugui accedir a material en una varietat dialectal concreta.
L’últim punt que ens senyala aquest autor es la necessitat d’acompanyar els programes o aplicacions educatius amb guies didàctiques adequades,

   Des del meu punt de vista, tenint en compte tot l’anterior, el software educatiu pot ser una eina més a tenir el seu lloc a les aules. El problema és que, com esta ideat amb una finalitat lucrativa, els programes i aplicacions dirigides als més petits no estan pensats per a cobrir les necessitats educatives dels infants, sinó per a obtenir rendiment econòmic i no sempre tenen en compte les consideracions apuntades abans. Amb la finalitat d’avaluar la idoneïtat dels materials, es troben diverses eines, el mestre haurà d'avaluar i triar molt bé quins d’ells vol fer servir, atès que el que es pot aprendre, tal vegada no es tant diferent del que es podria aprendre amb les tradicionals fitxes i cal tenir-ho en compte. En el vídeo que deix penjat, es podria considerar que hi ha unes quantes fitxes en moviment.  



 També voldria afegir que l’any passat a l’assignatura de Mitjans Audiovisuals vàrem analitzar un capítol d’una serie infantil,  vull deixar enllaç a l'entrada de bloc que vaig escriure coma a cloenda del treball, consider que pot ser un exemple de com s’han d’analitzar els continguts de materials dirigits al públic infanil.

   Per últim, he de dir que, el que estic veient, són les possibilitats que s’ofereixen als mestres per a començar a crear materials propis. Són nous camins que s’obrin enfront dels docents per a enriquir la seva tasca.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada