El meu PLE, quan
vaig entrar a cursar els estudis de Grau d’Educació Infantil, estava pràcticament
format per eines del món presencial. Ara, que ja estic finalitzant-los, queda
evidenciada l’evolució que he fet en el mapa conceptual de les eines del món
virtual que conec, i/o utilitzo habitualment, i que encapçala aquesta entrada. De
varies de les eines i del concepte de PLE, en vaig tenir coneixement a partir
del mapa conceptual que elaborarem en finalitzar l’assignatura Bases Didàctiques, una de les assignatures de primer curs. En deixo aquí l’entrada on el vaig penjar. A més i més, s’hi pot trobar un vídeo
on reflexionava sobre com, ja al llarg d’aquell curs, la tecnologia havia canviat
la meva manera d’aprendre. enllaç
A partir de
l’anterior i de les lectures del Tema 3, sobre El PLE dels docents, Adell i Castañeda (2010-2011), les qüestions que per a mi resulta fonamental respondre són les
següents: ¿En quins aspectes les Tics han canviat, de manera fonamental, la meva manera d’aprendre? ¿Per a
que serveix el meu PLE?
Respecte de la primera
pregunta, la meva manera d’aprendre ha canviat totalment, quan al que fa al meu
aprenentatge formal. Durant anys he anat formant-me en molts aspectes com a
persona, des de les relacions personals i les lectures de llibres, diaris, escoltant
la radio, o sigui, mitjançant el que es considera eines del món presencial. A
partir de començar els estudis de Grau d’Educació Infantil i de formar-me en l’ús
de les Tics, més enllà d’utilitzar un programa determinat per dur a terme un
treball determinat, he accedit a les eines de la Web 2.0, he començat a
formar-me en l’ús d’eines que pertanyen al món virtual i que han ampliat el meu
horitzó d’aprenentatge de manera exponencial i han convertit el meu aprenentatge formal en una tasca molt més divertida i interessant, en comparació amb la rebuda anteriorment a través del llibre de text com a únic protagonista.
En aquest moment, se accedir a moltes més, i molt més ràpidament, variades fonts d’informació, com youtube, treballs que es publiquen a la red, diaris que només es publiquen via Internet, etc. a més i més, molts dels meus treballs es publiquen en eines de la red, sobre tot el bloc, però també d’altres.
Tot això dona com a resultat que la velocitat en que es dona el meu aprenentatge s’ha incrementat considerablement, de la mateixa manera, em puc permetre compartir el meu treball amb altres i rebre ràpidament un feedback molt enriquidor, tot aquest procés en el món presencial es produiria molt més lentament.
En aquest moment, se accedir a moltes més, i molt més ràpidament, variades fonts d’informació, com youtube, treballs que es publiquen a la red, diaris que només es publiquen via Internet, etc. a més i més, molts dels meus treballs es publiquen en eines de la red, sobre tot el bloc, però també d’altres.
Tot això dona com a resultat que la velocitat en que es dona el meu aprenentatge s’ha incrementat considerablement, de la mateixa manera, em puc permetre compartir el meu treball amb altres i rebre ràpidament un feedback molt enriquidor, tot aquest procés en el món presencial es produiria molt més lentament.
Així mateix, el
que més ha canviat de la meva manera d’aprendre al llarg d’aquests anys, ha estat adonar-me de que un vídeo, que fins
i tot puc haver gravat jo mateixa, pot ser una poderosa eina de treball a
l’aula, o sigui, alliberar-me de l’esclavitud del llibre de text escrit per un
expert en algun tema. També ha estat evident per mi que l’ús de les Tics
provoca canvis cognitius, com poder
realitzar varies tasques alhora. Aquesta qüestió suposa un canvi d'actitud cap als alumnes que arriben a classe amb un maneig de les Tics considerable, ja des de ben petits, la seva manera d'aprendre requereix adaptacions en l'enfoc de la tasca docent per atendre aquests canvis. No es pot pretendre aconseguir l'atenció de tots els nens d'un aula, durant llargs períodes, en la realització d'una única tasca
Respecte de la
segona pregunta, des del meu punt de vista, totes les eines i totes les
tecnologies no deixen ser eines per a arribar a l’objectiu fonamental que ha de
tenir l’educació, que és el de formar
persones, això significa que cal no
oblidar que les Tics són eines al nostre servei i que formar persones és un
concepte molt ampli que contempla habilitats conceptuals, procedimentals i
actitudinals, a darrera de les quals hi ha d’haver uns valors. Des del meu punt
de vista, cal no deixar-se enlluernar per les eines en sí, sinó que el seu ús
ha d’estar fonamentat a sobre d’uns objectius clars que han d’estar elaborats a
partir d’una elaborada reflexió pedagògica,
Cristobal Suarez Guerrero (2014) , un clic
pedagògic publicat al següent enllaç.
Relacionat amb la reflexió pedagògica, vull recuperar una entrada del meu bloc de Primer Curs que va estar elaborada a partir de la lectura d'un llibre d'Antoni Zabala i Laia Arnau, Como aprender y enseñar competencias (2010) enllaç, la recupero ja que considero aquella entrada un valuós clic pedagògic per a mi.
Per acabar, un vídeo de Jordi Adell on explica què es un PLE.
Relacionat amb la reflexió pedagògica, vull recuperar una entrada del meu bloc de Primer Curs que va estar elaborada a partir de la lectura d'un llibre d'Antoni Zabala i Laia Arnau, Como aprender y enseñar competencias (2010) enllaç, la recupero ja que considero aquella entrada un valuós clic pedagògic per a mi.
Per acabar, un vídeo de Jordi Adell on explica què es un PLE.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada