En començar
els estudis de Grau d’Educació Infantil ja vaig fer una presentació que segueix
estant vigent, per tant deixaré l'enllaç d’aquella presentació feta amb emoció
i inquietud davant el que estava iniciant.
Ara han passat
tres anys i ens trobem a l’inici d’un nou curs, però un curs que és especial,
es tracta de l’últim curs, en acabar seré MESTRE.
Han passat
moltes coses fins arribar aquí... moltes emocions, molt d’estrès, noves
relacions i molt d’aprenentatge. Ara em sento segura, se que podré acabar
aquest estudis, ja no dubto de les meves
capacitats i la meva situació personal a nivell laboral ja està clara, puc
continuar aquest últim any i acabar essent mestre.
Relacionat amb
aquesta assignatura, he de dir que, a nivell del meu ús de la tecnologia,
aquest s’ha incrementat d’una manera destacable, i al llarg dels mesos que ens
queden per davant, espero aprendre encara més i acabar sentint-me competent en
aquesta àrea. Sense oblidar que hauré de tenir cura de la formació continua
també en aquest aspecte, probablement, tenint en compte la meva edat, és tracta
de l’aspecte del que hauré de tenir-ne més cura.
Finalment dir
que estic molt il·lusionada i que només hi ha una ombra que em porta cap el desànim,
el fet de que ser mestre no vol dir treballar com a mestre, el futur laboral
que ens espera no és massa optimista, tampoc el futur de l’educació en aquest
país. Així mateix, sé que estaré massa enfeinada com per pensar-hi massa i
sucumbir al descoratjament.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada