Com és l’alfabetització del s.XXI?

  Contestar la pregunta de com és l'alfabetització del s.XXI? és la tasca encomanada després d’analitzar i elaborar conjuntament, durant la classe anterior, els dos mapes conceptuals que encapçalen aquesta entrada i que contenen les idees principals dels següents articles: La Sociedad de la información, tecnologías digitales  y educación. Area (2002) y Tendencias en educación en la sociedad de la tecnología de la información. Adell (1997).

  Tenint en compte els mapes conceptuals anteriors, on ha quedat plasmat el que diuen els autors sobre l'impacte de les tecnologies digitals en la societat actual i en l’educació, el primer concepte que crida la meva atenció és el de bretxa digital, és evident que si no hi ha un accés físic a les tecnologies digitals, ens trobem davant una  desigualtat d’oportunitats profunda. Però no es només aquesta la qüestió respecte de la bretxa digital, potser el que ens cal a nosaltres, com a futures mestres en un país on l’accés  a les tecnologies digitals està bastant estès, és donar un pas més enllà i reflexionar sobre l’ús d’aquestes tecnologies a les aules.

  Per tant, la pregunta que se’ns planteja al principi resulta bastant adient per a unes futures mestres i em porta a plantejar-me una altra qüestió: quin ha de ser, doncs, el nostre paper a l'aula? Estic d’acord amb n’Area quan ens diu que l’alfabetització ha de ser una multialfabetització que contempli no només l’aprenentatge de la lecto-escriptura, sinó també en tecnologies digitals, comunicació audiovisual i gestió de la informació. Aquesta qüestió requereix un esforç formatiu per part del mestre, no només durant la carrera sinó al llarg de tota la seva vida. Però també requereix un canvi de mentalitat sobre el seu paper al si de l’aula.

  Des del meu punt de vista, el primer canvi de mentalitat que requereix fer un mestre del segle XXI és el de no considerar que ell és el protagonista a l’aula, el protagonista del seu propi aprenentatge és l’alumne, un altre canvi de mentalitat que considero fonamental, és el de considerar que tots els alumnes tenen la mateixa manera d’aprendre, recordem la teoria de les Intel·ligències Múltiples de Howard Garnerd, deixaré una interesant entrevista: enllaç, ve encapçalada per la següent frase: "la irrupción de las nuevas tegnologias nos obliga a educar a los niños de una manera distinta". Per tant, si hi ha diferents maneres d’aprendre, el mestre hauria de dominar l’ús de diferents llenguatges, les tecnologies digitals i la comunicació audiovisual es tornen així poderoses eines per treballar a l’aula.

  Referent a l'anterior, potser per la meva edat, em crida l'atenció un altra concepte que apareix llegint l'article de n'Area, és el de bretxa generacional, els mestres hauran de fer un gran esforç per superar-la i porder ser mestres del S.XXI. Personalment, segurament és l'aspecte del que hauré de tenir més cura.

  Per últim, considero que el  paper del mestre en l’alfabetització del segle XXI ha de tenir molt a veure en la gestió de la informació, però també en la dimensió de socialització de l'infant, donat que  la tecnologia té també la seva cara amarga, i pot arribar a ser un element d'aïllament social.  És precisament en aquest aspecte, on el mestre ha de jugar un important paper, en el  desenvolupament del pensament crític, de les habilitats socials i en la formació en valors  per a que l'infant arribi a ser un ciutadà del S.XXI. 

                             Un vídeo per a la reflexió.