Possibilitats de la Web 2.0 per a la transformació del rol docent.

    Aquesta setmana les lectures que hem treballat a classe analitzaven les característiques  de la Web 2.0, primer mapa conceptual que encapçala aquesta entrada, i les seves possibilitats a l’educació, segon mapa conceptual. 

   La qüestió a respondre que se’ns planteja és esbrinar quines possibilitats ofereix la Web 2.0 per a  la transformació del rol del docent a partir de les lectures de dos capitols del llibre WEB 2.0: El uso de la web en la sociedad del conocimiento, Investigación e implicaciones educativas coordinanador Carlos Castaño Garrido. Universidad del País Vasco. Capitol 1,  Educación 2.0. ¿Marca, moda o nueva visión de la Educación? Julio Cabero Almenara., i capitol 8, Implicaciones educativas de herramientas tecnológicas de la web 2.0. Inmaculada Maiz Olazabalaga. També d'una traducció d'un article de Siemens (2010), El rol docent en entorns d'aprenentatge en xarxa.

   Si l’aprenentatge ha passat de ser considerat una transmissió d’informació, a ser entès com a creació de coneixement i deixa de tenir importància l’expert, com a conseqüència el mestre perd l’autoritat que li donava ser el depositari del saber. A més i més, el maneig de les eines de la Web 2.0, també comporta que el coneixement es creí de manera col·lectiva, fent necessari desenvolupar habilitats per poder treballar cooperativament. De la mateixa manera, davant la possibilitat d’accedir a l’allau d’informació davant la que es troba l’alumne, és primordial desenvolupar el seu pensament crític.

    Així, el paper del mestre esdevé el de guia en la creació de coneixement, en vers del de transmissor d’aquest.   

     D’acord amb els autors, un altra punt a destacar, és la necessitat de motivar als alumnes actuals, el fet evident és que dominen moltes de les eines que ofereix l’entorn de la Web 2.0, els docents les haurien d’aprofitar com a eines de treball. Tal com afirma en Cabero, els alumnes presenten canvis cognitius i esdevenen multitasques i multifocus d’atenció, mentre que la manera tradicional d’aprendre és rebent l’informació de manera lineal i centrant l’atenció en una sola tasca alhora. Els mestres actuals ho hauran de tenir en compta si volen deixar de tenir alumnes avorrits i distrets.

    Com a conseqüència de tot el dit, des del meu punt de vista, és fa necessària l’alfabetització digital del docent, per poder utilitzar els diferents suports i sistemes simbòlics que té al seu abast i que transformaran i enriquiran la seva tasca docent. Voldria deixar un enllaç de l'assignatura de Psicologia de l'Educació, segon curs, on analitzava els factors interpersonals en el procés ensenyament-aprenentatge, sobre el paper que jugava el mestre. Penso que ara he ampliat la mirada i he clarificat una mica un punt, sobre el qual, en aquell moment només aconseguia a veure que implicava canvis, ara puc esbrinar alguns dels canvis que les innovacions tecnologiques impliquen, entre ells la influència dels "altres" sobre l'alumne amb els quals es comunica a través de la red  i, en conseqüència, la pèrdua de protagonisme del professor.

    I a Educació Infantil? Quin paper han de jugar les Tics? La meva experiència és que s’utilitzen molt poc, només com a eina d’entreteniment, per posar una pel·lícula el dies de pluja, per exemple.

   Així doncs, aquesta és la qüestió que em plantejo, si l’alfabetització digital no hauria de començar també des de l’Educació Infantil. No ja com a preparació per el futur,  per a ser utilitzades després, a partir de Primària, sinó com a unes eines més de les quals disposar a l’aula.

   Una vegada més, el fet de tenir un fill de cinc anys m’ha portat a relacionar fets de la meva vida quotidiana amb la fonamentació teòrica que estem rebent. Aquest estiu la cançó preferida del meu fill ha estat l’hort, un poema de Marià Villangomez cantat per Projecte Mut. L’ha posat una vegada i un altra i, fins i tot, la feia escoltar a les visites que rebíem. Un dia vàrem visualitzar el vídeo que s’ha editat amb aquesta cançó i jo em vaig emocionar, va estar una bona ocasió per parlar-li dels meus güelos, de la meva infància i de l’Eivissa que va ser i que tant enyoro, encara que també reconegui que no hagués volgut viure una vida tant dura com la que varen viure les meves güeles, tot això ho vaig parlar amb els meus fills i les meves nebodes.  Uns dies més tard, el meu home va gravar la veu del meu fill cantant la canço i la va enviar per whatsapp a un grup d'amics nostres.

   Tot l’anterior, no deixaria de ser anecdòtic sinó ho hagués relacionat amb el paper de les Tics en la educació i, com a futura mestre d’Educació Infantil, arribar a preguntar-me perquè no utilitzar el visionat d’un vídeo com l’esmentat per a treballar  amb els més petits.  A partir del seu visionat, se m’ocorren activitats relacionades amb el coneixement de l’entorn, amb l’educació emocional, com el dol per la pèrdua d’un güelo, amb música i poesia, etc.

   Així va ser com em vaig posar a mirar què hi havia a Internet sobre aquesta temàtica i vaig trobar una interessant proposta de treball, la deixo aquí penjada. Tribuna  Abierta. Asorey Zorraquino, E y Gil Alejandre, J. El placer de usar las TIC en el aula de Infantil enllaç

   Per acabar, dir que a partir de totes aquestes reflexions, penso que les eines de la Web 2.0 han d’estar presents a totes les aules, inclòs a les d’Educació Infantil i que, com ja he explicat abans, això comporta un canvi del rol del mestre.

   Gravació del meu fill d 5 anys cantant l'hort. Gravar la veu dels infants es considera una bona eina per a treballar diversos aspectes realacionats amb el lleguatge oral, d'entre altres, per els autors de l'enllaç que he penjat. Les eines de la Web 2.0  permeten treballar en red i compartir el treball realitzat.

  L'hort: Projecte Mut.