El meu PLE

    El meu PLE, quan vaig entrar a cursar els estudis de Grau d’Educació Infantil, estava pràcticament format per eines del món presencial. Ara, que ja estic finalitzant-los, queda evidenciada l’evolució que he fet en el mapa conceptual de les eines del món virtual que conec, i/o utilitzo habitualment, i que encapçala aquesta entrada. De varies de les eines i del concepte de PLE, en vaig tenir coneixement a partir del mapa conceptual que elaborarem  en finalitzar l’assignatura Bases Didàctiques,  una de les assignatures de primer curs. En deixo aquí l’entrada on el vaig penjar. A més i més, s’hi pot trobar un vídeo on reflexionava sobre com, ja al llarg d’aquell curs, la tecnologia havia canviat la meva manera d’aprendre. enllaç

    A partir de l’anterior i de les lectures del Tema 3, sobre El PLE dels docents, Adell i Castañeda (2010-2011), les qüestions que per a mi resulta fonamental respondre són les següents: ¿En quins aspectes les Tics han canviat, de manera  fonamental, la meva manera d’aprendre? ¿Per a que serveix el meu PLE?

    Respecte de la primera pregunta, la meva manera d’aprendre ha canviat totalment, quan al que fa al meu aprenentatge formal. Durant anys he anat formant-me en molts aspectes com a persona, des de les relacions personals i les lectures de llibres, diaris, escoltant la radio, o sigui, mitjançant el que es considera eines del món presencial. A partir de començar els estudis de Grau d’Educació Infantil i de formar-me en l’ús de les Tics, més enllà d’utilitzar un programa determinat per dur a terme un treball determinat, he accedit a les eines de la Web 2.0, he començat a formar-me en l’ús d’eines que pertanyen al món virtual i que han ampliat el meu horitzó d’aprenentatge de manera exponencial i  han convertit el meu aprenentatge formal en una tasca molt més divertida i interessant, en comparació amb la rebuda anteriorment a través del llibre de text com a únic protagonista.

   En aquest moment, se accedir a moltes més, i molt més ràpidament, variades fonts d’informació, com youtube, treballs que es  publiquen a la red, diaris que només es publiquen via Internet, etc. a més i més, molts dels meus treballs es publiquen en eines de la red, sobre tot el bloc, però també d’altres.
Tot això dona com a resultat que la velocitat en que es dona el meu aprenentatge s’ha incrementat considerablement, de la mateixa manera, em puc permetre compartir el meu treball amb altres i rebre ràpidament un feedback molt enriquidor, tot aquest procés en el món presencial es produiria molt més lentament.

   Així mateix, el que més ha canviat de la meva manera d’aprendre al llarg d’aquests anys,  ha estat adonar-me de que un vídeo, que fins i tot puc haver gravat jo mateixa, pot ser una poderosa eina de treball a l’aula, o sigui, alliberar-me de l’esclavitud del llibre de text escrit per un expert en algun tema. També ha estat evident per mi que l’ús de les Tics provoca  canvis cognitius, com poder realitzar varies tasques alhora. Aquesta qüestió suposa un canvi d'actitud cap als alumnes que arriben a classe amb un maneig de les Tics considerable, ja des de ben petits, la seva manera d'aprendre requereix adaptacions en l'enfoc de la tasca docent per atendre aquests canvis. No es pot pretendre aconseguir l'atenció de tots els nens d'un aula, durant llargs períodes, en la realització d'una única tasca  

    Respecte de la segona pregunta, des del meu punt de vista, totes les eines i totes les tecnologies no deixen ser eines per a arribar a l’objectiu fonamental que ha de tenir l’educació,  que és el de formar persones, això significa que cal  no oblidar que les Tics són eines al nostre servei i que formar persones és un concepte molt ampli que contempla habilitats conceptuals, procedimentals i actitudinals, a darrera de les quals hi ha d’haver uns valors. Des del meu punt de vista, cal no deixar-se enlluernar per les eines en sí, sinó que el seu ús ha d’estar fonamentat a sobre d’uns objectius clars que han d’estar elaborats a partir d’una elaborada reflexió pedagògica, Cristobal Suarez Guerrero (2014) , un clic pedagògic publicat al següent  enllaç.

    Relacionat amb la reflexió pedagògica, vull recuperar una entrada del meu bloc de Primer Curs que va estar elaborada a partir de la lectura d'un llibre d'Antoni Zabala i Laia Arnau, Como aprender y enseñar competencias (2010) enllaç, la recupero ja que considero aquella entrada un valuós clic pedagògic per a mi.

Per acabar, un vídeo de Jordi Adell on explica  què es un PLE.

Possibilitats de la Web 2.0 per a la transformació del rol docent.

    Aquesta setmana les lectures que hem treballat a classe analitzaven les característiques  de la Web 2.0, primer mapa conceptual que encapçala aquesta entrada, i les seves possibilitats a l’educació, segon mapa conceptual. 

   La qüestió a respondre que se’ns planteja és esbrinar quines possibilitats ofereix la Web 2.0 per a  la transformació del rol del docent a partir de les lectures de dos capitols del llibre WEB 2.0: El uso de la web en la sociedad del conocimiento, Investigación e implicaciones educativas coordinanador Carlos Castaño Garrido. Universidad del País Vasco. Capitol 1,  Educación 2.0. ¿Marca, moda o nueva visión de la Educación? Julio Cabero Almenara., i capitol 8, Implicaciones educativas de herramientas tecnológicas de la web 2.0. Inmaculada Maiz Olazabalaga. També d'una traducció d'un article de Siemens (2010), El rol docent en entorns d'aprenentatge en xarxa.

   Si l’aprenentatge ha passat de ser considerat una transmissió d’informació, a ser entès com a creació de coneixement i deixa de tenir importància l’expert, com a conseqüència el mestre perd l’autoritat que li donava ser el depositari del saber. A més i més, el maneig de les eines de la Web 2.0, també comporta que el coneixement es creí de manera col·lectiva, fent necessari desenvolupar habilitats per poder treballar cooperativament. De la mateixa manera, davant la possibilitat d’accedir a l’allau d’informació davant la que es troba l’alumne, és primordial desenvolupar el seu pensament crític.

    Així, el paper del mestre esdevé el de guia en la creació de coneixement, en vers del de transmissor d’aquest.   

     D’acord amb els autors, un altra punt a destacar, és la necessitat de motivar als alumnes actuals, el fet evident és que dominen moltes de les eines que ofereix l’entorn de la Web 2.0, els docents les haurien d’aprofitar com a eines de treball. Tal com afirma en Cabero, els alumnes presenten canvis cognitius i esdevenen multitasques i multifocus d’atenció, mentre que la manera tradicional d’aprendre és rebent l’informació de manera lineal i centrant l’atenció en una sola tasca alhora. Els mestres actuals ho hauran de tenir en compta si volen deixar de tenir alumnes avorrits i distrets.

    Com a conseqüència de tot el dit, des del meu punt de vista, és fa necessària l’alfabetització digital del docent, per poder utilitzar els diferents suports i sistemes simbòlics que té al seu abast i que transformaran i enriquiran la seva tasca docent. Voldria deixar un enllaç de l'assignatura de Psicologia de l'Educació, segon curs, on analitzava els factors interpersonals en el procés ensenyament-aprenentatge, sobre el paper que jugava el mestre. Penso que ara he ampliat la mirada i he clarificat una mica un punt, sobre el qual, en aquell moment només aconseguia a veure que implicava canvis, ara puc esbrinar alguns dels canvis que les innovacions tecnologiques impliquen, entre ells la influència dels "altres" sobre l'alumne amb els quals es comunica a través de la red  i, en conseqüència, la pèrdua de protagonisme del professor.

    I a Educació Infantil? Quin paper han de jugar les Tics? La meva experiència és que s’utilitzen molt poc, només com a eina d’entreteniment, per posar una pel·lícula el dies de pluja, per exemple.

   Així doncs, aquesta és la qüestió que em plantejo, si l’alfabetització digital no hauria de començar també des de l’Educació Infantil. No ja com a preparació per el futur,  per a ser utilitzades després, a partir de Primària, sinó com a unes eines més de les quals disposar a l’aula.

   Una vegada més, el fet de tenir un fill de cinc anys m’ha portat a relacionar fets de la meva vida quotidiana amb la fonamentació teòrica que estem rebent. Aquest estiu la cançó preferida del meu fill ha estat l’hort, un poema de Marià Villangomez cantat per Projecte Mut. L’ha posat una vegada i un altra i, fins i tot, la feia escoltar a les visites que rebíem. Un dia vàrem visualitzar el vídeo que s’ha editat amb aquesta cançó i jo em vaig emocionar, va estar una bona ocasió per parlar-li dels meus güelos, de la meva infància i de l’Eivissa que va ser i que tant enyoro, encara que també reconegui que no hagués volgut viure una vida tant dura com la que varen viure les meves güeles, tot això ho vaig parlar amb els meus fills i les meves nebodes.  Uns dies més tard, el meu home va gravar la veu del meu fill cantant la canço i la va enviar per whatsapp a un grup d'amics nostres.

   Tot l’anterior, no deixaria de ser anecdòtic sinó ho hagués relacionat amb el paper de les Tics en la educació i, com a futura mestre d’Educació Infantil, arribar a preguntar-me perquè no utilitzar el visionat d’un vídeo com l’esmentat per a treballar  amb els més petits.  A partir del seu visionat, se m’ocorren activitats relacionades amb el coneixement de l’entorn, amb l’educació emocional, com el dol per la pèrdua d’un güelo, amb música i poesia, etc.

   Així va ser com em vaig posar a mirar què hi havia a Internet sobre aquesta temàtica i vaig trobar una interessant proposta de treball, la deixo aquí penjada. Tribuna  Abierta. Asorey Zorraquino, E y Gil Alejandre, J. El placer de usar las TIC en el aula de Infantil enllaç

   Per acabar, dir que a partir de totes aquestes reflexions, penso que les eines de la Web 2.0 han d’estar presents a totes les aules, inclòs a les d’Educació Infantil i que, com ja he explicat abans, això comporta un canvi del rol del mestre.

   Gravació del meu fill d 5 anys cantant l'hort. Gravar la veu dels infants es considera una bona eina per a treballar diversos aspectes realacionats amb el lleguatge oral, d'entre altres, per els autors de l'enllaç que he penjat. Les eines de la Web 2.0  permeten treballar en red i compartir el treball realitzat.

  L'hort: Projecte Mut.

Com és l’alfabetització del s.XXI?

  Contestar la pregunta de com és l'alfabetització del s.XXI? és la tasca encomanada després d’analitzar i elaborar conjuntament, durant la classe anterior, els dos mapes conceptuals que encapçalen aquesta entrada i que contenen les idees principals dels següents articles: La Sociedad de la información, tecnologías digitales  y educación. Area (2002) y Tendencias en educación en la sociedad de la tecnología de la información. Adell (1997).

  Tenint en compte els mapes conceptuals anteriors, on ha quedat plasmat el que diuen els autors sobre l'impacte de les tecnologies digitals en la societat actual i en l’educació, el primer concepte que crida la meva atenció és el de bretxa digital, és evident que si no hi ha un accés físic a les tecnologies digitals, ens trobem davant una  desigualtat d’oportunitats profunda. Però no es només aquesta la qüestió respecte de la bretxa digital, potser el que ens cal a nosaltres, com a futures mestres en un país on l’accés  a les tecnologies digitals està bastant estès, és donar un pas més enllà i reflexionar sobre l’ús d’aquestes tecnologies a les aules.

  Per tant, la pregunta que se’ns planteja al principi resulta bastant adient per a unes futures mestres i em porta a plantejar-me una altra qüestió: quin ha de ser, doncs, el nostre paper a l'aula? Estic d’acord amb n’Area quan ens diu que l’alfabetització ha de ser una multialfabetització que contempli no només l’aprenentatge de la lecto-escriptura, sinó també en tecnologies digitals, comunicació audiovisual i gestió de la informació. Aquesta qüestió requereix un esforç formatiu per part del mestre, no només durant la carrera sinó al llarg de tota la seva vida. Però també requereix un canvi de mentalitat sobre el seu paper al si de l’aula.

  Des del meu punt de vista, el primer canvi de mentalitat que requereix fer un mestre del segle XXI és el de no considerar que ell és el protagonista a l’aula, el protagonista del seu propi aprenentatge és l’alumne, un altre canvi de mentalitat que considero fonamental, és el de considerar que tots els alumnes tenen la mateixa manera d’aprendre, recordem la teoria de les Intel·ligències Múltiples de Howard Garnerd, deixaré una interesant entrevista: enllaç, ve encapçalada per la següent frase: "la irrupción de las nuevas tegnologias nos obliga a educar a los niños de una manera distinta". Per tant, si hi ha diferents maneres d’aprendre, el mestre hauria de dominar l’ús de diferents llenguatges, les tecnologies digitals i la comunicació audiovisual es tornen així poderoses eines per treballar a l’aula.

  Referent a l'anterior, potser per la meva edat, em crida l'atenció un altra concepte que apareix llegint l'article de n'Area, és el de bretxa generacional, els mestres hauran de fer un gran esforç per superar-la i porder ser mestres del S.XXI. Personalment, segurament és l'aspecte del que hauré de tenir més cura.

  Per últim, considero que el  paper del mestre en l’alfabetització del segle XXI ha de tenir molt a veure en la gestió de la informació, però també en la dimensió de socialització de l'infant, donat que  la tecnologia té també la seva cara amarga, i pot arribar a ser un element d'aïllament social.  És precisament en aquest aspecte, on el mestre ha de jugar un important paper, en el  desenvolupament del pensament crític, de les habilitats socials i en la formació en valors  per a que l'infant arribi a ser un ciutadà del S.XXI. 

                             Un vídeo per a la reflexió.

Presentació

  En començar els estudis de Grau d’Educació Infantil ja vaig fer una presentació que segueix estant vigent, per tant deixaré l'enllaç d’aquella presentació feta amb emoció i inquietud davant el que estava iniciant.

  Ara han passat tres anys i ens trobem a l’inici d’un nou curs, però un curs que és especial, es tracta de l’últim curs, en acabar seré MESTRE.

  Han passat moltes coses fins arribar aquí... moltes emocions, molt d’estrès, noves relacions i molt d’aprenentatge. Ara em sento segura, se que podré acabar aquest estudis, ja no dubto  de les meves capacitats i la meva situació personal a nivell laboral ja està clara, puc continuar aquest últim any i acabar essent mestre.

  Relacionat amb aquesta assignatura, he de dir que, a nivell del meu ús de la tecnologia, aquest s’ha incrementat d’una manera destacable, i al llarg dels mesos que ens queden per davant, espero aprendre encara més i acabar sentint-me competent en aquesta àrea. Sense oblidar que hauré de tenir cura de la formació continua també en aquest aspecte, probablement, tenint en compte la meva edat, és tracta de l’aspecte del que hauré de tenir-ne més cura.

  Finalment dir que estic molt il·lusionada i que només hi ha una ombra que em porta cap el desànim, el fet de que ser mestre no vol dir treballar com a mestre, el futur laboral que ens espera no és massa optimista, tampoc el futur de l’educació en aquest país. Així mateix, sé que estaré massa enfeinada com per pensar-hi massa i sucumbir al descoratjament.